Per què dona i per què treballadora. Aviso que són causes, conseqüències i propietats a la vegada. Ho justifico fent servir el tòpic del meu gènere, la capacitat de mirar-nos la vida des de prismes i temporalitats diferents i tot i així entendre-la.
1- Sóc dona per culpa d’una maledicció del meu pare. Perquè els déus només li van voler donar filles per no perpetuar un espècimen masculí tan desastrós.
2- A casa meva sempre han manat les dones. En el meu cas, que m’he condemnat a l’exili, seria una incoherència deixar que una branca familiar tan allunyada del tronc fos conduïda per un home.
3- Tinc la capacitat de saber sempre en quin calaix hi ha els objectes suposadament perduts. Si no sé a quin calaix són, sé a quin contenidor els he dipositat.
4- Sóc treballadora perquè m’han ensenyat a no ser ociosa. La meva àvia tenia una tírria enorme als sofàs que va saber projectar a tota la seva estirp.
5- M’agrada molt que persones com les Montses, la Montsa, la Joana, la Magda, la Gemma… a banda de ser treballadores siguin del meu mateix gènere.
6- Visc i treballo envoltada d’homes amb ment molt estructurada que necessiten saber que les connexions entre A i Z moltes vegades ni tan sols són lletres.
7- La manicura en rouge i recentment en rose són pròpies de persones que saben reconèixer la caducitat d’una samarreta de cotó a l’estiu i un jersei de llana a l’hivern.
8- (llegir només fora d’horari protegit) És propi del meu gènere tenir més d’un orgasme sense pausa setmanal.
9- Com deia la meva àvia, quan descanso, treballo. Només deixo de treballar quan em poso a fer feina de fer veure que ja no treballo.
10- La tentació de dir que sóc dona treballadora perquè no sóc home ociós és molt gran. Però només diré que sóc dona perquè no sóc home.

  • 63
  •