S’estira el puny de la màniga, dos centímetres més enllà de l’americana. El puny blanc immaculat i la mà ferma per sobre d’ella, recolzada a l’espatlla. L’altra mà frega l’espatlla d’un dels seus fills, del número 2, que porta una camisa de coll mao. Quines coses que té la seva dona, tan perfeccionista i que s’hagi deixat anar en aquesta ocasió. Sort que els pantalons de la criatura són de pinces, com els dels altres tres. Ella, lluu les perles i el collaret de les ocasions familiars especials. Riu d’aquella manera fantàstica, sabent que l’escenografia és perfecta, que tot encaixa en el requadre. Frisa per ensenyar-me la foto, sap que m’agradarà i em posarà pensar que se l’ha feta per mi.

Fa un sol espaterrant. Podem triar entre fer-la a l’ombra o no i triem al sol, perquè el cotxe que ens agrada sobre el qual ens recolzarem és a l’altra vorera. Poso el trípode i disparo amb retard de 10 segons, amb el temps just per arribar i col·locar-me entre tots dos, primer i al costat del Raül, després. Fan veure que no té importància però sé que els agrada esperar recolzats al cotxe blau mirant com me les empesco. Corro per travessar el carrer i oh, els déus com en són de capriciosos, fan passar un cotxe just al moment de la ràfega. Ho repetim dues vegades més, després d’haver-nos jurat que no podem ser així de deixats. Repassem les ràfegues i ens veiem no gaire prims, per dir-ho d’alguna manera.

En Lluís té un ull privilegiat, ho veu tot a través de l’objectiu i ho fa bonic, més del que és. O potser desperta en les coses allò que està adormit, aquella bellesa tan profunda només a l’abast dels que no la cobegen. Intento no sortir en cap foto de les que fa, perquè tinc la sensació que em despulla l’ànima. Sé que en algun moment de la sessió dispararà en la meva direcció i jo faig que no miro, perquè és com la medusa però al revés, i llavors el plaer és tan gran que en vols més i més. Com la millor de les drogues, només de tant en tant m’atreveixo a mirar la càmera directament i abandonar-me a les seves indicacions. Només de tant en tant, a l’estiu, que ja s’acosta.

  •  
  •