S’ho pregunta amb un cocktail a la mà. Aquesta vegada no entraré en la manicura perquè ha hagut de deixar de pintar-se les ungles momentàniament. El rouge ferrari l’avorreix i no troba un nom prou bonic de color digne per substituir-lo. La veu passar davant dels finestrals que donen a mar. Si la mira la convidarà a entrar i li explicarà l’exitós dinar. L’han felicitat per l’hummus de primer i el vins que ha triat curosament per l’àpat. De fet, no en té ni puta idea ni de fer plats estrangers ni de triar vins, però té la thermomix i bons amics que l’aconsellen.

Ara mira cap a mar i decideix que li farà un missatge. Li diu que està espaterrada en un lloc ideal d’aquells que et recullen la jaqueta en arribar i no has de patir per si et deixes el bolso penjant d’una cadira amb la cremallera oberta. L’únic que has de mirar és que no quedin a la vista els kleenex, que fa molt lleig. Només faltaria que algú es pensés que en fa ús en algun moment, ella. Quina imatge tan lletja, la d’obrir una pestanya de la bosseta, desplegar-ne un mocador i sonar-se. Esclar que també es poden fer servir per eixugar-se el rímel després d’haver-se ennuegat. Això es tolera.

Li respon que no pot passar més temps així, en aquesta situació. Veu com tecleja amb dificultat, la marinada té aquestes coses. Tot d’una un dia meravellós es converteix en un dia de merda perquè no has previst portar un jerseiet, i el vent agradable es transforma en un aire gèlid que fa fer whatsapps amb faltes d’ortografia inadmissibles, però qualsevol perd temps en esborrar i tornar a teclejar amb els mugrons com diamants. Així que es posen d’acord malgrat les lletres canviades i la manca d’espais i queden pel proper cap de setmana a casa. A la tarda, amb hores per davant i cava en fresc, ha de ser Amor, coincideixen. L’únic que queda per afinar és qui truca a la Clara perquè els faci la demostració de la thermomix.

  •  
  •