Un cotó li servia per retirar-se el maquillatge. Arrossegava d’esma el rímel atapeït que li ocupava mitja galta després de tota una nit d’anar regalimant. Encara brogit i llums. El vestit l’esperava a terra amb la cremallera oberta, una mitja a sobre, l’altra li penjava de la cama. Cotó a cotó repassava les ocurrències, els gestos, les insinuacions. Una actuació perfecta. L’actriu principal de la festa, els petons justos, les copes acabades a ritme constant, deixades estratègicament sobre les safates de cambrers maleducats. Els llums del camerino feien pampellugues, no podia ser d’altra manera. Havia mesurat els elogis? Havia afinat la ironia? Segur que sí. En podia fer un manual, del protocol social.

Feia tard, ves quina novetat. Palpitava amb obstinació, però s’obligava a alentir el ritme mentre pujava les escales afelpades. Es podia resseguir el seu pas des del replà, mentre ningú no esborrés la marca del taló d’agulla al vellut de la catifa. Esclar que no seria l’única que pugés per l’escala del paranimf i la seva petjada quedaria embrutada per marques vulgars de peus grossos. Evitava posar la mà a la barana. Ella no es desequilibrava mai, sempre es mantenia ferma. Les baranes són fetes per als febles, es repetia. La majoria de convidats ja feien dringar les copes i ella encara no s’havia desfet de l’abric. No tenia cap pressa perquè el temps no és important quan és el teu súbdit.

La paperera era plena de cotons ennegrits. El mirall s’havia deixat de bellugar i un got contenia les restes del primer ibuprofè. Començava la segona funció del dia. Els dies que doblava eren esgotadors, però es devia al seu públic. Els cabells recollits, ara les perles. Camisa de seda i pantalons. Sempre talons. Cap sorpresa en deixar la primera frase en mans del convidat que acapara els canapès. La vida és la mateixa festa una dia rere l’altre. Els convidats fan veure que s’exiten i els quartets de corda es combinen amb les jam sessions. Un comentari àcid seguit de la dolçor d’un record. Confidències i complicitats. I les pampellugues d’un camerino sòrdid per fer temps mentre l’equip de neteja passa l’aspiradora.

  •  
  •