No hauria pensat mai que una conversa de diumenge havent dinat hauria girat al voltant d’un mocador. Un mocador car, vist per internet, molt bonic. Jo te’l compro, vaig pensar. Però no li vaig dir perquè no m’hi veia en cor. Ella deia que preferia un mocador perquè amb una perruca no s’hi troba. Esclar que encara no sabem del cert quins seran els efectes del tractament, tot això és especular tant com l’import d’aquest dinar, que és d’aquells que no mires, que agafes la carta i et deixes anar. Avui no és moment de comptar diners i de ser prudent. No sé què deu valdre el mocador de la punyeta, però a la merda tot plegat i n’hi regalo vint-i-cinc si amb això podem tornar a dinar moltes vegades més, mirant de no agafar el filet de segon, això sí.

Uns dies abans de fer anys sempre parlo amb la Quima, sempre. Són dates que ens incomoden segons com. La Quima i jo ja ens entenem. Aquest any, a més, hem afegit a la conversa de sempre la meva por. Amb un just dance ho despatxem. Ella tria la Rihanna i m’apallissa. No hi ha manera de guanyar una sola ronda i mira que m’hi faig. M’explica exemples de dones lluitadores que han pogut i que no. M’explica com és d’important detectar-ho a temps. Em tranquil·litza però no em deixa respirar i acabo la partida admetent que l’entrenador personal que em regalo pel meu aniversari no només és merescut sinó molt necessari. No vull passar més vergonya la propera partida, Quima. Et juro que almenys faré 4 estrelletes al Where Have You Been.

Demà em calçaré les bambes i pensaré com m’ho faig per esbrinar quin és el mocador que li agrada. Faré veure que no pateixo gaire havent-me menjat les meves paraules en contra d’activitat física que fa suar i no té res a veure amb el sexe. Ignoraré aquella gent que ronda per les vinyes i em concentraré amb els meybes que em penso regalar demà a la tarda per anar estupenda a la meva primera sessió de l’entrenadora personal. Dibuixaré l’escena i retallaré el moment del primer dia dels meus trenta-vuit anys. Tindré una hora per fer cas a la persona que m’ha d’acompanyar a suar tots aquells tiramisús que penso compartir amb ella, la Susi, amb mocador o sense.

  •  
  •