1- M’he fet la targeta del Corte Inglés. És el més mainstream que he fet a la vida. Sóc la primera de les meves amigues, de tots els meus coneguts, de tota una generació. Però és un gustàs no pagar pàrquing a Barcelona després de gastar-se 30€ al rincon del gourmet.
2-He començat a córrer. De fet, hem començat a córrer i això em porta al número 3.
3-He fet una #milloramiga nova amb qui vaig a córrer, la Gemma.
4-Puc conduir almenys fins als confins de Vilafranca, on hem quedat per entrenar amb l’Ainoa, la nostra entrenadora personal.
5-Tenim despatx propi. La Virginia Woolf estaria orgullosa de nosaltres.
6-Tinc una #milloramiga que té 4 fills. Tots mascles.
7-París. Sempre París. Ara també per als meus fills.
8-Encara puc dir que no he fet mai una truita de patates.
9-Sí puc dir que he fet Sushi.
10-Res no fa pensar que m’acosto als 40.
Resulta que la família et llegeix. I no només la mare, també les germanes. Totes. I una d’elles, la gran, la que ja torna quan jo ni tan sols he comprat el bitllet d’anada, va i em diu que m’estima. Al Facebook, que no és poca cosa. A més, en un comentari sota un enllaç d’un post del que no em sento especialment orgullosa, d’aquests que faig de pressa i corrents quan em penso que ningú em trobarà a faltar si deixo el cos una estona dipositat en una cadira i allibero ràpidament la ment perquè em porti a buidar una mica el pes que duc molt endins. Em diu que m’estima i que se sent orgullosa de mi. Jo que vull plorar i no puc perquè he estat molta estona a tres quarts de quinze i ara toca connectar-se al món dels que responen a les preguntes i miren l’apm al sofà. No ploro perquè ho vull guardar per quan tingui un moment com aquest que puc deixar un caminet de lletres ordenades per dir que jo també t’estimo, Blanca.