Atena, des del seu tro llunyà i inaccessible decideix que encara no n’ha tingut prou.

Ella, la mortal, orgullosa, segueix anant a córrer cada dijous amb la personal trainer malgrat la varicel·la del seu fill petit, el peu trencat del seu marit i la lesió de maluc que fa dies que arrossega. Corre per arribar a l’estat zen que li produeix el conjunt de dolorets que fan connectar-la amb la terra que l’ha acollit. I sobretot corre per desfer-se de tots aquests universos de projectes que l’engoleixen i la fan viure tantes vides a la vegada. Totes urgents, totes apassionants.

Atena, amb una copa de vi entre les mans (quina etiqueta més bonica que s’entreveu. Llàstima que l’Olimp sigui tan lluny i que des d’aquí no se’n pugui endevinar el dissenyador que l’ha creada) pensa com la farà parar aquesta vegada.

La mortal, mentrestant estima com mai, pensa com mai i executa com si li anés el sou d’assalariada que no és. Té més ulls que la medusa i uns peus alats que Hermes ni s’imagina que es puguin tenir. Sap que la hybris la tempta, però l’esquiva i es diverteix mentre ho fa. La hybris, l’excés, la supèrbia és la poma més dolça del cistell. Mai l’ha d’agafar perquè Atena espera aquest moment per enviar-li una altra càrrega per frenar-la.

Atena, no tan atenta, demana amb veu ronca una altra copa i perd un moment de vista la mortal perquè el cambrer, a qui ella anomena caballero, porta la camisa arromangada i se li veu un tatuatge que, ais, comença al canell i segueix més enllà dels tres quarts de màniga. Ja se l’imagina descordant-li un per un els botons de la camisa blanca. Quin cotó, quina enveja de teixit que està en contacte permanent amb aquesta pell tersa, jove.

La mortal sap que ara és el seu moment. Ha despistat la deesa enviant-li un colega que està tremendo. La coneix prou bé com per saber que ara estaran bloquejant la porta dels lavabos de l’Olimp. L’esquena recolzada, les cames al voltant d’uns pantalons negres de pinces. Un polvo ràpid que li dóna 40 minuts de rellotge per arribar-se a Xerigots i fer un parell de rondes del tast dels vins de Berdié. Dues copes i prou, perquè assolit l’orgasme Atena tornarà al seu tro i no fos cas que la vegi divertir-se en excés, que encara és capaç de fer-li ensopegar el fill gran, que ni té la varicel·la, ni s’ha trencat el peu, i enviar-li cap a casa per convertir-lo en un altre home per cuidar.

  •  
  •