Arxiu mensual de Gener 2021

Les deeses no s’haurien de deixar els llums encesos

Està reclinat en un sofà amb una copa a la mà. Aquesta és l’actitud de vida de sempre. No fa respiracions de ioga, tampoc pensa quina ruta seguirà al Wikiloc. La meditació és una activitat que troba escandalosament inútil i ja no parlem de les recomanacions de deixar l’alcohol. Està reclinat en un sofà, tout simple. Espera que s’esdevingui alguna cosa guarra, que soni el timbre, que s’obri la porta i aparegui ella suada i amb la cua mal feta perquè ve de salvar el món altra vegada i li digui procura’m plaer, ràpid, perquè he tingut un mal dia.

Haurà de deixar la copa a terra, a la moqueta. Que si es vessa que sigui per procurar-li plaer. Sempre parlen així, amb estil. Besa’m, descorda’m, adora’m. Contrasta una mica amb els seus actes, que no són tan refinats com el llenguatge. La sensació és la mateixa de quan es parla en francès, però no després d’haver passat per l’Escola Oficial d’Idiomes, sinó quan es parla francès de debò, amb certificat de la Sorbonne. Quan se’n sap, de parlar en francès, no perdem el fil, es pot dir tot amb elegància. I fer el que s’està dient amb brusquedat, urgència.

Creu que ja falta poc per deixar d’estar en aquesta postura reclinada. Ha sentit a fora un motor de vehicle que per força ha de ser el d’ella. A no ser que tingui una visita inesperada. Si és així està disposat a deixar que els gossos ferotges surtin de casa i ensumin sang. Però no caldrà perquè és ella, segur. El motor del cotxe, la manera de tancar la porta que més que tancar-la l’estampa contra el marc de la carrosseria, els llums que es van encenent i no tancant per tota la casa. Quan entra, entra el caos amb ella i tot tremola i es tensa. Els glaçons es retorcen dins la copa, la moqueta s’eriça, l’aire es fa irrespirable fins que es treuen tota la roba i follen amb els llums oberts davant la finestra.

Senyora amb batí de seda

Senyora amb batí de seda acabada de llevar. Un got de cristall dels bons a la tauleta de nit amb restes de whisky del car. Imagina’t qualsevol marca impronunciable de licorera vintage. El got se’l mira però el deixa allà mateix, algú el recollirà quan toqui, ara mateix no fa nosa perquè va amb l’ambient. Porta un recollit mal fet de passar la nit sense entrebancs, també de follar sense efecte cortina, que és molt molest haver de retirar-se els cabells mentre es tenen les mans ocupades. La goma del cabell no és pas d’aquestes barates de plàstic recargolat. És una clàssica negra que va amb tot, exactament com el batí de seda que es descorda deixant enrere el got pudent que a la nit era súper cool, però ara mateix l’olor fa venir mareig. El cristall va amb la seda i va amb les perles. La ressaca, no. Però per això hi ha dutxes d’aigua freda i els Bloody Mary.

Mira-te-la com es dutxa amb les perles posades. Va amb compte perquè quan s’escarpeix els cabells, que li arriben just fins als mugrons, la pinta no s’enganxi amb el collaret i provoqui una cascada de perles naturals. Li agrada el tacte de la pinta arribant a la punta dels cabells i s’hi recrea. No pensa en la factura del gas o de l’electre. És una dona obstinada i inconscient. No sap pas com coi s’aconsegueix l’aigua calenta, i l’aigua raja infinitament primer calenta, després tan freda que talla qualsevol inici de mal de cap. Tingues clar que repassarà amb la gilette les aixelles i més enllà. Immaculada per tornar-se a posar el batí amb olor de tabac, alcohol i perfum.

La seda és com qualsevol somni humit. Te la poses i t’oblides com hi has arribat. Tot és possible amb aquest tacte i el que vingui, inqüestionable. Per tant, en el moment que es torna a fer un nus al cinturó del batí, veuràs que també du el cabell recollit, aquesta vegada amb una agulla japonesa que el travessa, que els llavis són de color carmesí a joc amb la manicura i que obre el calaix de la llenceria fina. En treu a desgana el primer que troba, desitjaries que s’hi fes una mica més, que rebusqués però no, es posa el que té a mà. Res a objectar, pensaràs més tard.

Baixa l’escala agafada a la barana. Té un record d’ahir a la nit quan el got encara contenia gel sec i alcohol i la nàusea amenaça. La pot vèncer perquè al darrer esgaló l’esperes tu amb un suc de taronja acabat d’esprémer amb un raig curt de vodka. L’agafa, se l’acosta als llavis i et torna el got amb la marca carmesí que no esborra ni el millor dels rentaplats. Mai et donarà les gràcies. Li perdonaràs perquè l’arrogància et posa més que la seda, que les perles i que qualsevol combinació que dugui a sota.