Hem quedat al carreró amb poca llum de l’entrada de la sala de concerts. No la sala principal, l’altra, la petita, la que s’hi accedeix pel lateral. Els segurates normalment hi surten a fumar però encara és aviat perquè el concert tot just acaba de començar i el reggaeton és del bo. Però a mi m’és igual perquè he vingut a hostiar-me.

No m’ha costat gaire trobar algú disposat. He anat a la barra a demanar una cervesa i una tia m’ha mirat. Tattoos xungos, res a veure amb els meus, que són de referències tibetanes que no em puc treure de sobre perquè, si no, ningú no em contractaria. Li he escopit a la cervesa, ho ha entès a la primera. Acaba aquesta cançó i t’espero sota l’escala, puta. Que estàs com una cabra i algú t’ha de posar a lloc. No crec que porti cap navalla perquè ens han registrat a fons abans d’entrar. Serà maco, com a mi m’agrada, ella i jo i les nostres mans i fins que algú ens separi o la vida se’ns escoli entre la sang. Perquè avui vull sang, vull arribar a demà amb el nas tapat amb rulos de cel·lulosa, una dent menys i els punys masegats. M’és igual com acabi ella. Jo vull mirar-me al mirall i escopir la dent que em balla, a poder ser un queixal, això sí, que pugui anar somrient sense vergonya. L’estómac i les costelles no em fan patir. Fa prou anys que faig classes de pilates i estic fortíssima; dubto que em pugui masegar gaire.

M’hauré de tapar els blaus de la cara. Tinc un maquillatge infal·lible que ja faig servir de diari. Pintada com una porta, aquesta soc jo, sí senyor, quan arribo al despatx. Al despatx, despatxo, reparteixo feina, escric emails, rebo clients, contracto i acomiado. Menjo de tàper i després de 10 hores surto corrent a recollir la nena a l’institut i la porto al psicòleg, al pedagog, a piano i a escalada. Socialitzo mentre l’espero al bar de la cantonada. Els dimecres a la tarda faig les classes de nivell 3 de pilates del centre que també regento, la meva afició pública que em porta a conèixer bona part de les ties tarades de la ciutat. La nena fa els deures a recepció.

Baixo les escales de la discoteca amb compte perquè porto uns talons de pam i ha plogut, i només em faltaria relliscar. Per la poca llum que hi ha em costa distingir si la tia que m’espera a baix és la de la cervesa o una altra. Ara porta jaqueta amb el coll apujat i no sabria reconèixer-la sense veure-li la pell. Ei, tia, ens hi posem o què. Em mira i, amb un gest que no m’esperava, treu un encenedor i me’l llança al cap. Sento com s’esberla la pell del front i en surt un regueró de sang. Merda, hi haurà punts. Que comenci la festa.