Tens 35 anys, la manicura impecable i un gestor que et fa la declaració. Vehicle d’empresa en forma de bicicleta, un marit d’escàndol, que ara corre i encara està més fibrat, i la mare lluny de tot abast. Fa temps que no et compres roba però com que t’has aprimat et pots posar els vestits de fa 10 anys. Els vestits que feien tremolar la terra quan sorties de nit i queies de les tarimes tot ballant. Uns vestits que els prohibiries a la teva filla, però per sort la natura només t’ha fet nens que volen anar amb xandall i samarretes gastades.

Treballes 15 hores diàries, o penses 15 hores diàries a tope en la feina, que te l’has inventat amb l’ajuda d’un soci majoritari. No tens temps de ratllar els dies del calendari, només pots arrencar les pàgines dels mesos que passen massa ràpid, excepte aquells que toca fer la declaració trimestral de l’IVA i l’IRPF, que van tenyits d’una suor freda i un vertigen que costa d’empassar. Et preguntes com t’ho feies abans per tenir-ho tot tan controlat, per saber sempre quins nens de l’escola dels teus fills feien anys aquella setmana. No recordes l’última vegada que vas agafar un llibre a la biblioteca amb el sistema tan rigurós que sempre t’has aplicat: la portada ha de ser bonica, el títol ha de ser prou complicat per oblidar-lo tan bon punt l’hagis llegit, l’autor, estranger.

Les rutines anuals, les festes, deixen de ser feixugues per convertir-se en un ancoratge al món dels vius. Aquells humans, família, amics que et coneixien moderadament bé i que ara fan esforços per seguir-te el ritme. Saps que ha passat molt de temps perquè les amigues porten els cabells molt llargs i els seus fills han crescut tant com els teus. T’expliquen coses que no saps d’on vénen i tenen complicitats amb gent que ni tansols en saps el tàxon. No plores perquè t’has de posar al dia de moltes vivències i quan ja t’hi has posat, has esgotat les hores que pots dedicar a la vida contemplativa i tornes a la frenètica, apassionant, dura, esgotadora, emocionant nova vida que encara estàs desembolicant i no saps si t’agradarà o no, però tant se val, perquè no en tens el tiquet per retornar-la.

  •  
  •