Vint anys des d’aquell moment en una discoteca. Un senyor enmig d’una pista. Una senyora en una tarima ballant. Una senyora que es precipita cap al senyor, que es fa pas entre la multitud amb urgència, que aconsegueix no perdre’l de vista per plantar-se-li al davant i fer-li una pregunta absurda, només perquè ell li contesti també alguna absurditat que doni peu a acabar darrere una columna amb prou intimitat per arrencar-se la roba.

La urgència d’anar a viure junts. De buscar un orgasme darrere un altre. La dilatació del temps de diumenge a la nit a divendres a la tarda. Perquè tot allò tan frenètic que passava entre setmana fins fa poc, ara es fa avorrit fins a la mort. El telèfon que no sona, els 5 minuts de més que tarda a aparcar i no arriba, no arriba i jo que em moriré si no em toca aviat, si no sento com gira la clau del pis d’estudiants que ja em fan nosa perquè en l’amor no hi caben els companys de pis, només ell.

El pis que comprem en comú. La ruïna econòmica i l’abundància de sexe. No tenim temps de triar cortines, ni sofàs. Cal posar calefacció a l’àtic amb terrassa de tres habitacions i un bany on toca el sol durant tot el dia? Ens hem de proveir d’aire condicionat no fos cas que ens rostíssim a l’estiu? Doncs, sí, perquè generem criatures a mitges. ADN combinat que ell diu que n’hi ha més de mi i jo tinc la certesa que són tot ell.

I resulta que els nens creixen i tenim sofà nou, un trasllat a una casa i una feina decent. Reunions de l’ampa, viatges de feina. Desapareixen les discoteques però encara trobem columnes on amagar-nos i seguir arrencant-nos la roba. Es deixa barba, que bé que li queda, que atractiu. Però quina son que tinc, i tot tan desordenat. Ningú ha fet el sopar, aquest cap de setmana hem d’anar a la fi del món a portar un nen que jugui a bàsquet.

La Shakira canta “este es pa mi o pa mas nadie” el dia que faig 40 anys. Ella no ho sap però aquesta cançó la va fer per mi. Jo, des de la tarima de la discoteca ja sabia que ell seria per mi, que em faria fills, que tancaria els llums per arreu on passo, que m’acompanyaria en les nits d’insomni.

  •  
  •