Arxiu “Alfabet”

Esclatar

ametller floritQue el vent que et toqui a la cara i ho sentis. Tenir fred i morir-se, tenir calor i morir-se. Passar la mà per sobre d’una taula d’Ikea d’aquelles que en diuen de fusta sense tractar i sentir totes les irregularitats.

Que arribi dilluns i que comenci l’aventura. Llegir i rellegir de Virginia Woolf, Una cambra pròpia. Que cada vegada ho entenguis més.

Retornar a Catul, Hesíode i recordar-ho pràcticament tot. Que l’emoció de la primera vegada de odi et amo, quare id faciam fortasse requiris s’instal·li permanentment. No haver de buscar al diccionari res de res perquè els significats ocults es destapen.

Veure’t en els ulls dels altres, sentir-te les teves circumstàncies. Buscar en les mirades noves vides, nous arguments. Que tot sigui bonic, nou, excitant. Poder treballar amb la música a tota hòstia.

Us juro que no m’estic drogant, només m’ho passo bé.

 

Avantpassats II

El meu avi talaiava vaques, ovelles i ramats de bèsties en general que es deixen talaiar. Era tot ell gros, panxacontent, amant de les bones ombres per fer la migdiada i apassionat dels toros que l’obligaven a baixar a Barcelona un parell de cops l’any. Va enamorar i es va casar amb la meva àvia modista, la pencaire, la que el va haver d’anar a buscar després de la guerra a Mallorca, en un camp de concentració on feia de cuiner, anys després de donar-lo per mort a l’Ebre, i agafar-lo per l’orella i fer-lo tornar cap a casa tant si vols com si no vols.

La meva àvia, l’altra, dies abans de parir el que seria el meu pare, va agafar una turca tan impressionant que la seva sogra la va haver de bufetejar fins que va recuperar la consciència. El que seria el meu pare mai va poder tolerar l’alcohol, i ho justificava amb els antecedents de la seva mare, que per altra banda l’experiència no li va servir de lliçó i va continuar sent fidel al Carta Nevada fins que li va arribar l’hora.

A mi no m’agraden els toros, us ho puc assegurar, per molt que el meu amic extremeny digui que cada vegada que veu el José Tomás se li apareix la verge. Tampoc he abandonat mai la família per moltes ganes que en tingués i sobretot mai dels mais m’he begut una copa de Carta Nevada sense pensar que els Déus no haurien de permetre certes aberracions.

Avantpassats

lletra aEl meu avi era contrabandista i mestre d’aixa a la Barceloneta. No ho era tot a la vegada, ni tampoc pagava l’IRPF per totes les activitats professionals que exercia. La meva àvia era modista amb taller propi en temps que les dones s’estaven a casa o anaven a treballar a la fàbrica fins que es casaven. La meva mare va néixer, créixer i reproduir-se en un negoci propi que ella n’era amo i senyora. I jo que volia ser treballadora per compte d’altri.

Jo volia cobrar un sou a final de mes, no treballar els caps de setmana ni festius i tenir vacances pagades. Volia asseure’m darrere un secretaire després d’una dura jornada de treball a l’institut o a l’editorial o a la NASA i repassar les factures domèstiques mentre em dringava entre les mans un vas de vidre treballat amb un whiskey on the rocks. Volia que m’arribés el dia que els divendres em semblessin el concepte més meravellós de la raça humana.

La genètica és infal·lible. La meva estirp està condemnada a buscar-se la vida per compte propi, a no deixar que les bondats del contracte indefinit perverteixin la seva natura salvatge. Em corre la sang dels pioners, dels pescallunes que no entenen que el diumenge és el dia del senyor i que el repòs és inexcusable. Ara bé, renuncio al somni del whiskey, però prenc possessió del plaer dels àpats entre setmana regats amb vins del Penedès mentre em reuneixo amb un client. Perquè tal com diria la meva àvia: jo, quan descanso, treballo.