Annamatopèdia

Arxiu “Alfabet”

Insomni

La lletra IFa dues hores que volto i aviso que aquest post l’he començat a les 8 del matí. Ja sé que en Pep diu que ens hem d’aixecar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora. Però això només és suportable si fas una migdiada de pijama-manta. I tan sols està a l’abast dels privilegiats, dels que viuen en pau amb l’univers i no tenen canalla fans dels Gormiti.

He sentit com s’engegava la calefacció,  com la màquina que escombra els carrers es passejava per davant de casa. He sentit el veí preparant-se per anar a treballar, les broques del rellotge enfeinades. He vist la fosca de l’hivern, les teulades retallades per la primera claror. He vist algun ocell. He vessat una llàgrima.

Aviat casa meva serà casa d’algú altre. Molt aviat. Primer les muntanyes de caixes s’han de teletransportar cap a Can Llimoner Desmarxat. El Sr. Spock tindrà feina a inventar-se un mètode per redirigir tanta felicitat, tanta vivència cap a la casa nova. Jo ja l’hi he reservat una llibreria billy.

Acabo de sentir el despertador i això vol dir que s’acaba el moment de la reflexió. Cal agafar la caixa d’eines i tornar-la deixar a terra perquè de veritat no sé què fer-ne. Jo avui em dedicaré a recollir les engrunes de la felicitat que encara no he encaixat, me les posaré a la butxaca, i aniré caminant cap al carrer Empordà.

 

Per començar la M

MPer començar la M. La del meu cognom, la del Festival Most i del MerCat, el restaurant, i llàstima que no sigui la M de Recaredo. També pot ser la de m….. de documental que ens van passar a la millor visita guiada a unes caves de la meva curta història penedesenca. Ja se sap… una de freda i una de calenta. I quan parlo de documentals m’escalfo i més si porten més lletra del compte.

New wine from France és el nom de l’engendro que ens va oferir el Most a can Recaredo. Ben bé no vam saber si era un audiovisual o una arma de destrucció massiva destinada a fer-nos cremar les neurones a ritme de subtítols rapidets. La directora del documental era anglesa, per tant va decidir que la seva obra tindria ànima anglesa tot i que fins i tot les puces que hi sortien parlaven en francès. I esclar, tot s’havia de subtitular a la llengua d’en Bush fill. Però tothom sap que si mires un documental en francès i  llegeixes els subtítols en anglès s’obre una escletxa al contínuum espai-temps i t’explota el cap. Per això es va decidir afegir uns subtítols en català per revertir el procés. I per sort la projecció dins de les caves a una temperatura ideal pel nosequè de l’elaboració del cava, va impedir la combustió instantània de tots els feligresos.

A can Recaredo s’hi ha d’anar. No només per extasiar-te amb la delicadesa del producte, sinó per entendre d’una vegada per totes com s’elabora el cava. I a més, en poc temps i a peu! Res de trenets turístics amunt i avall. Es fa el recorregut a peu per les entranyes de la cava i acompanyat per algú de la família que t’ho explica tot de primera mà. També s’ha d’anar al MerCat a menjar crema de nyàmares amb navalla i calamar i si es pot al mateix dia. I per últim, com que ja estem situats a Vilafranca i la Festa Major ens queda lluny, toca anar al Casal a veure els Manel i procurar no enfonsar-li el teatre al gerent, que és bona persona.

Fins aquí la primera lletra del blog, la M.