Desconeguts

Lletra dTaula reservada per cinc. Inicialment per 10 però hi ha baixes. Hem canviat el menú de 20€ per la carta, que és menys arriscat i si finalment hi som només la Magda i jo, no quedarem molt malament. Jo a ella la conec. L’he vista dues vegades i fins i tot he estat a casa seva. És dolça d’entrada i m’agrada, però se li veu una acidesa que encara m’agrada més. Jo sóc més alta i menys rossa, en principi. Això depèn de les perruqueres que no compartim. Parla molt i sedueix fins que t’atrapa. Sí que compartim vivències d’una mena de marits molt particulars que treballen junts. Entre les dues sumem cinc fills i veiem el mateix abisme quan oblidem el present.

L’Eduard arriba puntual i ens reconeix. No sé qui li ha donat les indicacions precises del restaurant on ens hem de trobar però el fet és que ha conduït una bona estona per la nacional i ha pogut aparcar a no arriba 100 metres del restaurant. Això em descol·loca. No entenc com la gent arriba allà on se’ls cita amb aquesta facilitat. Per sort porta un mòbil com el meu i no s’ha deixat el carregador. Durant els gintònics podré endollar el telèfon dues taules més enllà perquè no he insistit prou a l’hora de reservar una taula a prop d’una font d’energia apta per Samsungs. No es mou del seu lloc durant tot el sopar. Crec que orbitem al seu voltant.

El Roger no l’esperava. Ell tampoc a mi. Parla amb el Marc i s’hi entén. És còmplice de la Magda com jo crec que ho seré a l’hora dels postres. És el que té menys followers i no crec que això li tregui la son. Diu que té una nòvia amb qui no viu ni tampoc la veu gaire. Els que sumem segles de relacions de parella estable ho trobem genial, ideal. Durant els segons el proclamem el nostre ídol però en el fons tothom pensa en aquell moment de tornar al llit i trobar-te’l ocupat per la persona que et sap tocar amb precisió de cirurgià. Em queda el dubte si tot el que explica ho diu ell o surt de la Magda.

En Marc arriba tard. Les ulleres li rellisquen nas avall per poder veure-hi millor. Aconseguim no parlar de feina de manera molt evident durant tot el sopar, perquè ell i jo sí que ens coneixem. De fet, aprofitem per acordar que els cafès a partir d’ara els pagarà l’empresa que compartim. Això és tota la llicència que ens permetem. Procura menjar ràpid perquè sap que si no ho fa, em menjaré el seu plat. Veig que la Magda també pica dels plats dels altres. Un punt més al seu favor. Parla de coses d’informàtica que no escolto perquè de segons quines perversions prefereixo quedar-me’n al marge, no fos cas que em contamini i a més de fer els continguts amb llengües normals, ho hagi de fer també amb les friquis.

A l’hora dels gintònics ja ens coneixem i el que és millor, hem plorat de riure. Tres se’n van amb cotxe, dos a peu. A l’Eduard li hem de donar les últimes indicacions perquè de tornada agafa l’autopista. Sé que ha arribat sa i estalvi a casa seva perquè ens ha fet un tuit. Això només ho fan les bones persones.

3 Comentaris

  1. ribonetti

    L’Anna Mata va arribar, com només ho pot fer algú amb l’inocència d’un nen que ha viscut intesament els 80’s, donant els clàssics salts on juntes els talons a l’aire, es saluden amb la Magda com si es coneguessin de tota la vida, poc després veig a l’Eduard, més jove que a les fotos del facebook, resulta que no es escriptor, pero té la clase d’un Lord British. Entrem al Bistronómic (molt recomenable) i em deixen seure amb ells, al ser un voayer de twitter pensava que em posarien a la trona dels nens petits. Arriba en Marc, s’el veu un catxondo desde el primer moment.

    El sopar va a 140 caracters/segons, la própia conversa es converteix en una variable de velocitat; L’Eduard està desbordat, no hi ha llargues converses amb una bona tassa de café, mil temes passen per sobre la taula com estels la nit de sant Llorenç.

    Un sopar boníssim i alguns gyntonics després, tots em canviat de lloc tal joc de les cadires, l’Eduard inmovil en el seu lloc escolta: “Twitter es mou al teu voltant…” L’Inocencia de l’Anna es transforma en fetitxisme, imaginant bisbes de purpre en el clímax d’un sermó, i descriu escenes lésbiques de dues dones fent peuets sota la manta… en Marc diu que s’hi apunta, fa bromes de tots colors, me n’adono que en algunes només ric jo, doncs ambdos som uns frikis, l’humor britànic de l’eduard aflora, un geni, en serio, “Qué és un semideu? un 5”; I la Magda… A la Magda la conec, i us aseguro que va disfrutar del sopar com feia molt que no ho feia.

    M’apunto a la propera, i no t’estressis per l’ortografia Anna, que l’important del llenguatge és comunicar-se. 😉

    Respon
    • Anna

      Roger, he estat molt a punt d’editar-te el comentari i corregir-te l’ortografia però algun Déu m’ho ha impedit a l’últim moment… I un apunt: què hi ha de lèsbic en fer peuets sota una manta?

      Respon
      • ribonetti

        Qué hi ha de lèsbic en dues dones dormint juntes i abraçades sota una manta? Doncs la teva aclaració inmediatament posterior: “Us juro que mai he tingut sexe amb ella, es la meva amiga i dormo de puta mare amb ella”

        Gràcies, per aguantar sense ortografiar-me, ja m’agradaría escriure bé a la primera, pero no m’agrada gens repasar els texts, tot i que si ho fes, potser apendria a escriure bé a la primera…

        Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.